domingo, 15 de novembro de 2009

“Truquesas” i “tejeiras” : nomes sien singular ?



Nun de ls poemas que screbi ne l Froles Mirandesas, ne l die 15 de l més atrasado, cul títalo « Ua truquesa i uas tanazes mercadas na feira de ls Grazes », fui preciso tomar ua decison : screbir (i tamien dezir) « truquesa » (ne l singular) ou aceitar pul cuntrairo la aperpuosta de Amadeu Ferreira de dezir mas ye « truquesas » dando para esso dous argumientos, un deilhes sendo la presença atestada de la palabra solo ne l plural, ne l dicionairo de l padre Moisés Pires...
Aprobeito este spácio cumo el me sugeriu de fazer para abrir l debate, apersentando zde yá l resultado de las mies ambestigaçones para dezir depuis qual la mie cuncluson :

Purmeira cousa : parece ampossible que un home só (L padre Moisés Pires ou outra pessona qualquiera) mos puoda dar ua repuosta a todas las dúbedas que podemos ancuntrar durante ua bida anteira para saber cumo debemos falar i screbir ua lhéngua ; por outro lhado, parece eibidente que un dicionairo para ser un berdadeiro dicionairo ten de ser l fruito de l trabalho nó dua pessona só mas de toda ua eiquipa custituída tamien por lhenguistas i lhenguistas specializados an lexicologie i lexicografie.

Ye por esso que podemos i debemos ir mais loinge na reflexon subretodo que ua lhéngua tamien eibolui…

Por eisemplo, se furmos a ber qual la eitimologie de « truquesa(s)», daprendemos que essa palabra ben de l francés antigo (ancuntrei essa andicaçon ne l dicionairo de Aurélio Buarque de Holanda Ferreira de la Academie Brasileira de Lhetras eilaborado por un númaro amportantíssimo de specialistas); de la palabra « turcoises » cul sentido de « tanazes turcas », ua forma antiga correspondiente al femenino de « turc » (turco) i por esso mesmo tamien m’antressou saber (yá que l francés ye tamien ua de las lhénguas que mais falo) mais cousas subre essa palabra mirandesa d’ourige francesa que ampregamos inda hoije mas que an francés atual se traduz l mais de las bezes cula palabra « tenaille(s) » que se amprega tamien quaije siempre ne l plural...

Daprendi por outro lhado que inda eisiste assi i todo ne l francés atual la palabra « tricoise(s)» que muitos dicionairos i gramáticas andícan tamien solo ne l plural mas que tamien bi scrito ne l singular aqui mesmo na anternete, por eisemplo mas nun só, an ciertos catálogos de benda de ferramientas specializadas yá que essa palabra an francés sirbe eissencialmente para designar ua catadorie de truquesas que outelízan por eisemplo ls ferradores (an francés : les maréchals-ferrants) quando quieren arrancar pregos i ferraduras yá gastas ne ls cascos de ls cabalhos…
Ne l francés corriente i ne l die a die cumo yá cheguei a dezir usa-se mas ye la palabra « tenaille(s) » que cumo outras, cumo « ciseau (x) » [tejeira(s)] por eisemplo, se amprégan tamien subretodo ne l plural…
Mas nun só !

Passa-se que ancuntrei tamien splicaçones que me chamórun l’atençon nua de las gramáticas mais amportantes de la lhéngua francesa que me pareciu antressante transcrebir aqui i que fui screbida pul gramático belga Maurice Grevisse (Le bon usage : grammaire française, na 12a eidiçon, de 1991, que ye la que you tengo an casa i que yá habie sido ampliada zde la eidiçon anterior pul genro André Goose), sabendo que l outor era, nun será talbeç einútele dezi-lo tamien, filho de ferrador…

Cap. 495, p.821, cul títalo de « Nomes sien singular » ; ye ende que aparece ua lista de palabras i antre eilhas : « tricoises ». Mas l outor diç assi i todo ne l fin desse capítulo: « alguas destas palabras (i neste caso, nun pon categoricamente de lhado la palabra « tricoises ») amprégan-se por bezes ne l singular na lhiteratura, seia por arcaísmo, seia por regionalismo, seia por simpres deseio de oureginalidade ou tamien por çcuido. » (An francés : « Certains mots de la liste ci-dessus se rencontrent parfois au singulier dans la littérature, soit par archaïsme, soit par régionalisme, soit par simples désir d’originalité, ou encore par inadvertance. »)

I mais adelantre, ne l cap. 498 cul títalo « Nomes ampregados andiferentemente ne l singular i ne l plural », a perpósito de la palabra que se usa corrientemente an francés hoije an die i que corresponde a truquesa(s) an mirandés : « tenailles » a perpósito de la qual l outor splica que tamien eisiste ne l singular, forma oufecialmente admitida pula Academie Francesa i dá bários eisemplos straídos de obras lhiterárias de outores franceses antre ls quales estes dous:

- […] tirant […], à l’aide d’une grosse TENAILLE, un fil de métal noir, qu’elle passait dans les trous d’une filière fixée à l’étau (Emile Zola, l’Assomoir, 1877)

- Victor [le maréchal-ferrant] pinça le bout de chaque onglon avec la TENAILLE (Robert Sabatier, Noisettes sauvages, 1996, p 30)

I tamien para CISEAU / CISEAUX (tejeira /tejeiras)
- Une robe dont le corsage qui avait reçu un coup de CISEAU de trop […] (Victor Hugo, Les Misérables, IV, 1862)

Por todas estas rezones que mencionei, acho que tenemos que cuntinar a oubir por acaso (Cumo tamien sugeriu de fazer Amadeu Ferreira) las pessonas a falar… an Sendin que ye la nuossa tierra de ourige cumo tamien ne ls outros sítios adonde se fala Mirandés ...

I para dezir la berdade, a mi nun m’admirarie se oubíssemos tamien dezir…

Truquesa… palabra mirandesa !
Tejeira… i de que maneira !

Ye por esso que depuis de heisitar assi i todo, bou a fazer aqueilho que nunca fiç até agora : bou a tornar a poner « truquesa » (ne l singular) ne l miu poema anque Amadeu Ferreira me l tubisse yá corregido mas dando-me a antender antretanto que aceitaba la eideia que, se quejisse, podie guardar la palabra « truquesa » ne l singular.

Nun ye la fin de l mundo un amponer tamien un cachico las sues scuolhas i oupeniones… Cumo tamien refletir nunca fizo mal a naide !




5 comentários:

  1. Buonas nuites

    An mirandés nunca oubi essas palabras a nun ser no plural, cume por eisemplo:
    - Rapaç! alcança-me essas truquesas!
    - Las tejeiras de çquilar las canhonas!
    - Ua beç l capador arrincou-me un diente c'uas truquesas.
    - Amolórun-se las únicas tejeiras que tenie, tengo que ir a la feira a mercar outras.
    Esto ye l que la mie mimória i l miu saber de ouralidade de la lhéngua me diç. Nun me afronta ber la palabra ne l singular, mas quedar bien sí nun queda.

    ResponderEliminar
  2. Ana,

    Cuido que faziste mui bien an poner eiqui la question. Nun hai tabus i hai que pensar, çcutir i recorrer als saberes de todo mundo.
    L que se passou, cumo deziste, ye que you solo ousei l saber que fui ganhando al lhargo de mie bida de 59 anhos a falar mirandés i a oubi-lo falar, inda porriba siempre cumbibindo cun giente que muito usa esses aparatos, yá que miu pai era çapateiro.
    You mesmo bou a tornar a ber l assunto i se possible a traier palabras acumparadas. I para yá mais nun digo que tamien gusto de oubir ls outros, nien you tengo nien quiero tener la berdade.

    Un abraço,
    Amadeu

    ResponderEliminar
  3. Squeci-me de dezir, Ana l seguinte ne l miu comentário:
    - neste caso uso l padre Moisés nó cumo argumiento, mas solo cumo andicaçon, nun le dando cumo nunca le dei l balor de norma, que nun la ten por muito respeito que téngamos por el.
    AF

    ResponderEliminar
  4. Amigos ! Bien benidos al debate !

    Tamien you tenie i inda tengo cunciéncia (Miu pai, an Sendin, tamien fui çapateiro durante seis anhos i mie mai questureira ne l mesmo lhugar antes de íren pa la França, ne ls anhos 60) que la forma mais corriente de usar essas palabras (an Mirandés, an pertués i tamien an francés afinal) ye ne l plural; a tal punto que tamien you sou capaç de corregir un aluno (tanto an francés cumo an pertués ne l miu caso) quando chega (por çcuido, eignoráncia ou outra cousa mais...) a ampregar ua dessas palabras ne l singular an beç de l plural.

    Mas un cachico de spriéncia i tamien de cultura bonda para mos darmos de cunta que ua lhéngua ye inda mais rica que aqueilho que podemos eimaginar muitas bezes sien precisar de fazer deilha custantemente ua cousa rígida i finalmente pouco lhibre i einobadora…

    Só tengo pena (por esso ye que tardei a poner esta mie anterbençon an linha porque cheguei a heisitar assi i todo) de nun ter tenido acesso a mais decumentaçon an special pertuesa que tamien mos poderie ajudar i que you só tenerie cunseguido se me tubisse çlocado a mais de 50 kms de mie casa, até la faculdade de lhetras de Toulouse-le-Mirail ne l melhor de ls casos para cunsultar... talbeç l dicionairo de António Houaiss se stubir alhá... António Houaiss de ourige libanesa que fui Persidente de la Academie Brasileira de Lhetras.

    Por todas estas rezones quiero agradecer-bos pula buossa partecipaçon i buntade de cuntinar a anriquecer tamien este debate.

    ResponderEliminar
  5. çculpai! Corrijo agora
    "... de nun haber tenido acesso..."

    ResponderEliminar