segunda-feira, 6 de junho de 2011

« La » tamien cumo artigo defenido delantre de palabras femeninas que ampéçan por bogal ?





« Queda eiqui la eideia », scribe assi tal i qual un mirandés cunsiderado cumo un de ls que melhor scribe an Mirandés percisamente. I nun fáltan na realidade ls eisemplos de frases nesta lhéngua an que ls outores nun respeitan la regra que diç antretanto cumo stá splicado na Cumbençon, p.27 (i tornamos quaije al mesmo assunto que hai uns tiempos para acá ) :

« É utilizado (o apóstrofo) no artigo feminino singular, la, quando a palavra seguinte começa por vogal : l’alma »

Se assi ye, hai que fazer esta pregunta :

Porque ye tan frequente anton l nun respeito desta regra an special ne ls testos scritos ?

― Só por falta d’atençon por parte de las pessonas quando scriben i fálan até an Mirandés sabendo que, cumo yá cheguemos a dezir, la pernúncia de « la » i de « l’ » nun ye la mesma assi i todo ?

― Ou por eisemplo: por bies de l’anfluéncia de l castelhano que solo ten un artigo defenido ne l femenino singular : « la » i solo esse ?

―Ou até de l'anfluéncia de l pertués na medida an que nessa lhéngua tamien solo se usa un artigo defenido ne l femenino singular que corresponde a la bogal « a », bogal tamien persente afinal de cuontas ne l artigo mirandés « la » mas que solo se usa normalmente quando ls substantibos ampéçan por cunsonante i nó por bogal ?

Qual la rezon eisatamiente anton ? Quien ye que m'ajuda a antender esto ?






15 comentários:

  1. Yê assi purque quandu scriben pensan an purtués y dende fazen l'erru.

    Ya'l repetie eiqui muitas vezes... nun hai que ver cume d'alguns scriben, mas si cume muitus falen. Y aquesses si que falen l'auga, l'albarda, l'algebeira, l'eideya,...

    Y se d'alguns quiêren screbir la auga, la albarda,... para que s'asparéce mas cu'l purtués, pus que lu fagan ! Mas assi ya nun yê mirandés, se no spañolu !

    ResponderEliminar
  2. Biba Tiegui!

    Repara bien que somos nós que stamos tamien aquestumados a falar francés que mos chama a l'atençon este assunto; outros yá podien haber tratado esta queston mas l cierto, se nun m'anganho, ye que nun l fazírun.
    Hai ua rezon: ye un outomatismo para nós (nós que tamien somos francófonos) na realidade reduzir l artigo « la » al sonido « l’ » delantre de las palabras femeninas que ampéçan por bogal porque ye esso que fazemos sistematicamente tamien an francés.

    Dezimos cumo sabes : L'idée (l’eideia), l’eau (l’auga), l’âme (l’alma), etc.

    I quando penso que hai alguns que dízen que nós la lhéngua que falamos ye l « franciú »… !! Tenemos aqui la proba que tamien somos capazes de falar i de screbir l Mirandés (porque screbir tamien faç falta) inda melhor que alguns se furmos a ber…

    Queda eiqui anton L’EIDEIA !!
    ... mais ua eideia.

    ResponderEliminar
    Respostas
    1. Ana, you cuncordo cuntigo mas parece-me que l que dizes tamien s' aplica a to las palabras qu' acában an bogal i ampeçan por bogal a seguir cumo screbiste arriba: "Queda eiqui...". Neste causo será tamien "Qued' eiqui".
      Stou a screbir cun muitas deficuldades, stou nel telemoble i passa las palabras todas para pertués. Spero que nun passe algun erro.

      Eliminar
  3. Biba Tiegui(outra beç)!

    (Tornei a ler la mie purmeira frase i aporbeito para la corregir.)

    Repara que este assunto mos chama l'atençon, nós que stamos tamien aquestumados a falar francés; outros yá podien haber tratado esta queston mas l cierto, se nun m'anganho, ye que nun l fazírun.
    Hai ua rezon: ye un outomatismo para nós que tamien somos francófonos reduzir l artigo « la » al sonido « l’ » delantre de las palabras femeninas que ampéçan por bogal porque ye esso que fazemos sistematicamente tamien an francés.

    Dezimos cumo sabes : L'idée (l’eideia), l’eau (l’auga), l’âme (l’alma), etc.

    I quando penso que hai alguns que dízen que nós la lhéngua que falamos ye l « franciú »… !! Tenemos aqui la proba que tamien somos capazes de falar i de screbir l Mirandés (porque screbir tamien faç falta) inda melhor que alguns se furmos a ber…

    Queda eiqui anton L’EIDEIA !!
    ... mais ua eideia.

    ResponderEliminar
  4. Si pus pra nos yê altomaticu, yê biên verdade ! Mas lus viêllus que so falan mirandés tamiên falan "l'" assi que nun yê u'anfluencia nuôssa.

    D'outras rezones habera para que d'alguns quergan usar assi tantu al "la".

    Pur eisemplu passa la mesma cousa cun ũa : toda la giênte scribe ũa almica, ũa augita, ũa avestruces... mas na realidade nos dezimus :
    ũ'almica, ũ'augita,...

    De restu al mirandés ten muitas cousas quemuns cu'l francés. Anté'l que nos chamamus las "liaisons" al mirandés tamiên las ten :

    -les autres (lé-zotre)... fr
    -lus outrus (lu-źoutrus)... mir

    Ni'l purtués, ni'l spañolu ten aquessa maneira de falar !

    Mas outras semillanças que saquei d'un articlu miu pr'ua revista spañola :

    "Al grupu llatinu -ariu passou a ser -airu,
    cume an francés : roźairu, dicionairu,
    campanairu, almairu,...

    N’issu yê antersante d’acumpara la nuôssa
    lliêngua cu’l francés : dicionairu (mir.) >
    dictionnaire (fr.), dreitu (mir., llio.) > droit
    (fr.), rue (mir., llio) > rue (fr.), lluitar (mir.,llio.) > luiter (fr. antigu), vieyu (stur.) > vieux (fr.), buer (mir.) > boire (fr.), titlu (mir.) > titre (fr.), orde ou ordre (mir.) > ordre (fr.), gurriatu (mir.) > goret (fr.),començar (mir.) > comencer (fr.), cambar(mir.) > cambrer (fr.), açucre (mir.) >
    sucre (fr.) onde se puôden ver claras
    eivoluçones quemuns dal llatin pr’aca."

    Ala qu'ala vou m'a saber de las mantas que mañana yê die de çachu !

    ResponderEliminar
  5. Buonas tardes, Tiegui,

    Aqui tenes tamien la mie oupenion:

    1. Se ye berdade que, cumo dizes, « lus viêllus que so falan mirandés tamiên falan "l'" » anton podemos cunsiderar que ye un ERRO ampregar an mirandés (na scrita cumo anton tamien na fala) « la » an beç de « l’ » cun ls substantibos que ampéçan por bogal. Se houbir un die ua pessona ou bárias antressadas an eilaborar ua buona gramática que splique bien las regras de funcionamento de l Mirandés, tenerán que ansistir probablemente mais subre esta queston (l’amprego de « l’ » (l cun apóstrofo) i nun se lhemitar a solo ua frase cumo acuntece afinal na Cumbençon (i sabemos porquei sien que esto seia ua crítica oubregatoriamente). I yá agora : l que chegou a dezir tamien Moisés Pires an relaçon a esta queston percisamente ?

    2. Ye berdade l que dizes tamien an relaçon al artigo andefenido « ua » (tamien ne l femenino singular) : delantre de palabras que ampéçan por bogal, podemos notar por acaso ua reduçon (ou eilison); zaparecesse na fala la bogal desse artigo que acaba por s’aparecer ou se cunfundir até cul artigo « un », ne l masculino. Assi i todo, la Cumbençon solo andica (p. 30) un artigo andefenido ne l femenino singular i un solo. I se assi ye, Tiegui, ye por rezones de simplificaçon. I ye percisamente essa tendéncia que lhieba las pessonas a ampregar tamien « la » an beç de « l’ »... Só que esse artigo « l’ » la Cumbençon guardou-lo i andica-lo ! Será por este talbeç lhembrar esse mesmo que eisiste an francés i noutras lhénguas cumo chegou a dezir ua beç aqui tamien Moiso ?

    3.Dizes tamien : « al mirandés ten muitas cousas quemuns cu'l francés. Anté'l que nos chamamus las "liaisons" ». Si, mas essas « ligaçones » tamien eisísten an PERTUÉS ! Bonda splicar : l « s » final de ls artigos i de ls determinantes an giral ne l plural (masculinos ou femeninos) nun se prenuncia de la mesma maneira (tanto an mirandés cumo a pertués) se l substantibo que s’amprega depuis ampeça por bogal ou por cunsuante. An francés, i sien antrar an muitos pormenores, tamien se nota, ye berdade, ua defrença...

    4. « açucre » assi i todo debe de tener la mesma ourige que « açúcar » que eisiste an Pertués i tamien « sucre » que eisiste an Francés. Nestes dous casos, ls dicionairos que consultei nun andícan que estas palabras bénen de l lhatin. Tamien debe de ser l caso de la palabra « açucre ». Tanto Le Robert (para la lhéngua francesa) cumo l Grande Dicionário Aurélio (para l Pertués) andícan dambos a dous que essas palabras bénen de l sanscrito mas atrabés de l árabe que ye ua lhéngua que pertence a ua família defrente de l lhatin...

    Mas se furmos al eissencial diretamente relacionado cula queston que you aperpus comentar i tamien analizar que ten a ber cula frequéncia (anormal?) de l uso de « la » an beç de « l’ » era buono que outros mirandófilos aquestumados a oubir i a falar talbeç mais que nós até l Mirandés se manifestássen i díssen tamien l’oupenion deilhes... L’OUPENION deilhes, nun ye berdade ?!

    Un abraço.

    ResponderEliminar
  6. Si pus eilles que lu digan...

    Muizés diç, ou mellor scribe assi :

    "Antes de vogal, este artigo perde o "a", o que ficara sinalizado mediante o apostrofo : l'oubeilha, l'androlina, l'alma."

    Buônu, mas cume nun gustais d'él...

    ResponderEliminar
  7. Buonas nuites, Tiegui,

    Subre essa queston de l « l’ », M. Pires nun diç mais, afinal, que l que dixo i eiditou la Cumbençon an 1999.

    Porque ye que you dei a antender que Elementos de Gramática Mirandesa ye un lhibro craticable ?
    Por esta rezon, pula cierta la mais flagrante porque ye la que eimediatamente salta als uolhos: porque eisiste (ne ls nuossos dous países!) la lei de Separaçon de l’Eigreija i de l Stado. Ua lei que todos ténen que respeitar! Pal antresse tamien de l Mirandés. I digo esto sien antrar desta beç an muitos pormenores.

    Un abraço, Tiegui.

    ResponderEliminar
  8. Sculpai alla Ana, mas ende ya turnamus a nun star d'acordus :

    1- La cumbençon que s'eiditou en 1999 nun diç mas de que'l Padre Pires screbiu ne la sue gramatica an 1994 y que solu se publicou an 2009 (purquei ???).

    2- You achu qu'andais a buscar purblémas onde nu lus hai !!!
    Deixai-me que you vus diga qu'an quaisque todas las lliênguas populares siêmpre furun lus padres lus purmeirus an screbir subre y an aquessas lliênguas. Nal mirandés ya sabeis que'l Padre Pires nun fui l'unicu, pus habie tamiên l'Abade Sardina, al Padre Priêtu, inda hoije al Padre Zé, y'l Padre Mouriñu...

    Ya veyu que d'aquesse ultimu nun falais mal. Pus un die hei de vus ler lus versus qu'él screbie pal sou "santu Salazar"...

    Dende cu'l sturianu y'l llionés ten passadu la mesma cousa cu'l Padre Galo.

    Se sabeis un poucu de la storia dal Bascu anton cuñeceis a Bernard Etxepare que yêra cura y que screbiu al purmeiru llibru an bascu an 1545. Tamien houbu Pedro de Atxula que yêra sacerdote... y dende mas... stan siêmpre ligadus a l'eigreija.


    Conchu conchu Ana, anton s'ides a vé'l llibru dal Padre Mouriñu (Nuossa Alma i Nuossa Tierra) anton si qu'ides a dezir que l'eigreija sta ligada al stadu... n'un verdadeiru eilogiu als mirandéses, Salazar y'l sou gubiêrnu !

    Mas de to'las maneiras you ya me dei decuônta que todus vos nun gustavades de Muizés Pires, y ya agora sei purquei.
    Mas scalla l'unicu erru que fizu fui de dezir, cume lus outrus, que'l mirandés-sandinés yê ua cousa biên de Purtual.

    ResponderEliminar
  9. Nun m’admira, Tegui, que haba quien yá tenga perdido paciéncia cun ciertas cunsideraçones tues que móstran anfeliçmente que nun bás tan loinge na tue reflexon cumo debies de ir...

    1. Cumo ye que puodes dezir sien tener miedo de t’anganhares que «l Padre Pires screbiu ua gramática an 1994» se até l que diç l coordenador de Elementos de Gramática Mirandesa, António Bárbolo Alves, deixa lhugar a dúbedas cun frases del cumo estas:

    - p. 147 : « Falou-me (Moisés Pires para A. B. Alves) de la sue "gramática" i de l sou "dicionairo" que benie purparando habie alguns anhos » You, Tiégui, só nesta frase, beio trés rezones de nós ls leitores podermos chegar a ua oupenion até cumpletamente defrente daqueilha a que tu chegueste! Será neçairo, Tiegui, splicar assi i todo quales son essas rezones ?

    - na p. 148, diç depuis tamien A. B. Alves : « Mas stou cierto que muitos de ls eisemplos dessa Cumbençon fúrun antes sacados destes Elementos que, cumo se puode ber pula data de l sou remate – Porto, 24 de Abril de 1994 – yá habien sido ampeçados muito antes » L coordenador afirma anton que stá « cierto ». Mas ua afirmaçon cumo esta nun chega assi i todo para mos cumbencir, a nós tamien, ls leitores; nun chega, por acaso, para acraditarmos a 100% i nun mos anterrogarmos mais. De lamesma maneira que nun scapa a naide que até la palabra « gramática » ye outelizada cun aspas por A. B. Alves. Algua rezon tamien haberá... ! Anton nun hai que pensar mais nestas cousas?!

    2. Se ando a saber de problemas, cumo dizes, Tiegui, spero que nun cometas l erro que ciertas pessonas yá cometírun comigo : cuncluindo - sien s’anterrogar mais ou ser capazes tamien de ir mais loinge na reflexon - que ye einútele, negatibo i mostra até malas antençones un ir siempre a saber ou querer saber la berdade...

    ResponderEliminar
  10. 3. Nun cunheço esses padres bascos de que falas mas naide ye ou puode ser omniciente cumo sabes. Assi i todo, naide ye ciego al punto de nun saber que por bies de las fuortes taxas de analfabetismo que siempre houbo, até inda nun hai muito, tanto an Spanha cumo an Pertual (bien mais qu’an França !) fui l’Eigreija que anfluenciou i deixou ua fuorte marca tanto ne l ansino cumo até na cultura i nas mentalidades desses dous países até pul menos ls anhos 70 de l seclo atrasado. Anquanto que an França, la Reboluçon Francesa, yá ne l final de l seclo XVIII cumo sabes, nun modeficou todo dun die para outro mas abriu puortas para nuobas formas de pensar i ua lhiberdade pula qual l pobo lhutou i que fui crecendo anque nun tenga sido fácele tampouco...

    4. Houbo, naide l nega agora, l’abade Sardina... Houbo Telmo Ferraz: un padre tamien. Amadeu Ferreira i Alcides Meirinhos ajudórun-mos a cunhecé-los. Tomara you que muitas outras pessonas tubíssen feito l que you cheguei a fazer : screbindo simpresmente alguns comentairos para dezir todo l bien que penso de la obra (la obra eissencialmente!) desses dous scritores que fúrun tamien padres ou abades.

    5. Quanto al miu cunterráneo, l « Padre Mouriñu » (Nun sei porque usas essa ourtografie, a nun ser que el tubisse tamien la nacionalidade spanhola ou fusse d’ourige asturiana, cousa de que a mi naide nunca me falou), l que dizes nun m’admira porque yá me habie chegado als oubidos, dezido tamien por outros, até an Sendin, i talbeç seia por essa rezon que you yá nun mato la cabeça para saber adonde ye que pus zde alguns anhos agora alguas de las obras desse antigo padre que un die quando tubir tiempo quiero ler ou tornar a ler assi i todo. Mas nun tengo priessa ningua... Ye que un die tube un ancontro cun el... you i ua prima cun quien cumbersei muito depuis. Tomara you na altura haber ancuntrado alguien capaç de me antusiasmar an relaçon al Mirandés cumo outros m'antusiasmórun, a ampeçar por Sendineses tamien, outros cunterráneos ou até familiares ou amigos mius. Mas nun fui l que acunteciu ou l que you speraba i tengo pena de l dezir cun(l Padre)Mourinho...

    6. I se tornarmos agora outra beç para Elementos de Gramática Mirandesa... hai alhá uas cousas eibidentemente craticables. Mas tenes que ser tu tamien, Tiegui, a saber porque son craticables. I nun digo mais.

    ResponderEliminar
  11. Assi i todo, nun fui defícele ancuntrar na biblioteca que tengo an casa dous lhibros cun antroduçones redegidas por António M. Mourinho. Ua deilhas ye l’antroduçon als Estudos de Philologia Mirandesa de J. Leite de Vasconcelos. Hei-de fazer, you tamien, l sfuorço de ler esses testos atentamente. I se fur perciso dar ua oupenion... quien ye que mos ampide de l fazer ? Só Dius...Talbeç !

    ResponderEliminar
  12. >que móstran anfeliçmente que nun bás tan loinge >na tue reflexon cumo debies de ir...

    Si pus cume se nun tubira outra cousa que fazer ! Mas y vos que mas quereis qu'ua data ??? Abril 1994 nun vus chega ? Anton aposte que nun acreditais an nada, bah !

    >De lamesma maneira que nun scapa a naide que >até la palabra « gramática » ye outelizada cun haberá... ! Anton nun hai que pensar mais Dous lhibros cun antroduçones redegidas por António M. Mourinho.

    Si y quei ? Y achais que yê mesmu aquissu que teneis que ler ???? Pudeis mas yê dar ua vistadela aende : http://esycom.univ-mlv.fr/~talves/COPIES/Nu%C3%B4ssa%20Alma%20i%20Nu%C3%B4ssa%20Ti%C3%AArra.pdf

    Anflizmiênte, ou flizmiênte nun cupiei las partes an que fala de Salazar y dal sou gubiêrnu, anqu'inda haba d'alguas aluzones. Purque solu staba antersadu a las mui buônas splicaçones lliênguisticas y storicas y nun puéma an sandinés que tamiên sta alla y n'outru dedicadu als mirandéses.
    Mas aquesse llibru, aquesse si que pudeis dezir que nun arrespeita leis de sparaçon antre eigreija y stadu, purque anté santifica'l stadu !

    Nun sei purqui'que'l Padre Mouriñu (tengu gustu an screbi cu'la grafia llionésa) screbiu assi. You inda perfiru eimaginar que fui pra mus purtegir; cume quiên diç "mirai nos tamiên somus purtuéses."

    Turnandu a falar dal llibru de Muizés, B. Albes questiona-se suôbre la maneira anque fui que'l llibru nun saliu antes. Pudie, y mui biên haber sidu publicadu tamiên an 1999 pra cumpletar la cumbençon.
    Sera que'l manuscritu staba scundidu ? perdidu ? ou qu'habie quiên nun lu querie ver publicadu ?...

    ResponderEliminar
  13. I an que die desse més de Abril 1994, Tiégui ?

    Un 24 de Abril !!

    Binte anhos antes fui un 25 de Abril que mudou muita cousa, talbeç quaije todo !

    Bá, a ber se inda staremos bibos l die an que aparecer nesse Praino ua Gramática cun G grande i sien « aspas » !

    Talbeç un 25 de Abril !!

    Ouxalá !

    N.B. Tentei mas nun cheguei a ber l decumiento que andicas. Ne l sítio de Sendin an linha (SAL) Amadeu Ferreira tamien chegou a eiditar poemas de A. M. Mourinho.

    ResponderEliminar
  14. Arreconchu que si eimaginais biên cousas... diañu !
    Hou ! Yê verdade ! Sabeis que'l Natal calla n'un die 25 tamiên... ancrible, no ?
    Seguindu la vuôssa eimaginaçon you anté achu qu'aquessa gramatica fui acabada nu die 24 de Dezembru, cume pra dar lluç nuôva al mirandés... ! Hui hui... cume se pon la gente....


    L'anllaç funciona mui biên !

    ResponderEliminar